Quan arriba la IA a la teva empresa: una mirada sistèmica per navegar un canvi que ho transforma tot

Quan arriba la IA a la teva empresa: una mirada sistèmica per navegar un canvi que ho transforma tot.

La majoria d’organitzacions estan començant a explorar com incorporar la Intel·ligència Artificial (IA) als seus processos. Hi ha entusiasme, inquietud, curiositat i també por. I tot plegat és normal. La IA no és només una nova tecnologia: és un canvi sistèmic, perquè impacta en rols, identitats, formes de treballar i expectatives sobre el futur.

Moltes empreses intenten gestionar aquest moment com si fos un projecte tecnològic. Però la veritat és que la part més complexa —i també la més interessant— no és la tecnologia, sinó com el sistema humà (persones, equips, vincles, formes de decidir, cultura) integra aquesta nova peça.

En aquest article proposem una mirada sistèmica per entendre què passa dins una organització quan la IA entra en escena i com es pot acompanyar el canvi sense forçar-lo ni generar resistències innecessàries.

1. La mirada sistèmica: la IA no entra en una empresa, entra en un sistema

Quan una empresa incorpora IA, no està posant un simple programari.Està introduint un nou element en un sistema complex, i això modifica:

• les relacions,

• les expectatives,

• els rols,

• els fluxos de decisió,

• les identitats professionals.

Qualsevol sistema —humà, familiar o organitzatiu— tendeix a preservar l’equilibri que coneix. Per tant, el canvi no depèn només de què implementem, sinó de com això afecta el sentit que les persones atribueixen al seu lloc, valor i contribució.

La pregunta clau no és només “Què pot fer la IA?”, sinó:“Què passarà al conjunt quan hi entri?”

2. Rols i funcions: allò que fem… i allò que temem perdre

En un context d’IA, molts rols tècnics, administratius o analítics canviaran. Però més rellevant que el rol és la funció que aquest rol complia en el sistema.

 Per exemple:

• Una persona que sempre ha aportat valor pel seu coneixement tècnic pot sentir que la IA l’està substituint.

• Algú que era referent en resolució d’incidències pot perdre el seu “lloc simbòlic” si ara l’automatització ho fa més ràpid.

• Perfils creatius poden qüestionar si la seva originalitat seguirà sent diferencial.

Sota la superfície, el sistema no està protegint tasques: està protegint identitats, vincles i llocs simbòlics.

I aquest és un dels motors principals de les resistències.

3. Funcions emergents: com parla l’organització davant l’impacte de la IA

Quan un sistema viu un canvi profund, apareixen funcions emergents: dinàmiques que ningú no decideix però que expressen el que el conjunt intenta regular.

En un procés d’adopció d’IA, és habitual veure:

• La qüestionadora: “Això és segur? Ens podem fiar?”

• El portaveu informal del malestar: “No ens estan explicant tota la veritat.”

• La persona desconectada: “A mi això no m’afecta, jo seguiré com sempre.”

• L'activadora: “Hem d’anar més ràpid o ens quedarem enrere!”

• L’humorista: “Al final l’IA ens prendrà la feina, jejeje!” (i no tant jeje).

Aquestes funcions no són un defecte ni un problema. Són senyals. El sistema està expressant: “Necessitat de seguretat, sentit i un espai per entendre aquest nou element.”

Si s’escolta la funció en lloc d’etiquetar la persona, la transformació s’accelera.

4. Per què hi ha resistències? Perquè la IA toca capes profundes

Quan una organització incorpora IA, ho fa per millorar processos, optimitzar costos o ampliar capacitat. Però la resistència no ve d’això. Ve d’allò que el sistema intenta preservar:

• Lleialtat al passat: “Sempre ho hem fet així.”

• Protecció de la identitat: “Si la IA ho fa millor, qui soc jo ara?”

• Preservació de vincles: “Treballar amb persones era el que donava sentit a la meva feina.”

• Por a la incompetència: “I si no soc capaç d’adaptar-m’hi?”

• Por a la invisibilitat: “Amb la IA seré prescindible?”

La IA implica canvi tecnològic, però la resistència implica canvi existencial. Un error habitual és intentar convèncer. Un encert habitual és intentar comprendre.

5. Microcanvis per integrar la IA: petits moviments que transformen sistemes

La transformació digital no s’assoleix amb un gran pla estratègic:s’assoleix amb microcanvis continuats.

Alguns exemples:

- Canviar qui lidera la primera prova pilot

Permet redistribuir funcions i legitimar perfils que abans no tenien visibilitat.

- Crear espais de demostració sense avaluació

On la gent pugui provar la IA sense por a quedar exposada.

- Introduir preguntes que obren possibilitats

Com ara:

• “Quina part de la teva feina t’agradaria que la IA et descarregués?”

• “Quina part vols seguir fent tu i per què?”

- Valorar tant el coneixement tècnic com el criteri humà

Perquè el sistema entengui que la IA suma, no reemplaça.

Un microcanvi és una acció petita que el sistema pot tolerar sense sentir-se  amenaçat. I, justament per això, genera moviment real.

6. Comunicació i dobles vincles: el veritable camp de batalla del canvi

Si una organització diu:

• “La IA és una oportunitat per a tothom”…

  però internament retalla perfils o automatitza sense criteri,

o diu:

• “Podeu opinar”…

  però es penalitzen els dubtes i els ritmes personals, es generen dobles vincles: missatges contradictoris que bloquegen qualsevol evolució.

La coherència comunicativa és el pilar de la confiança.La IA no genera por: la incoherència, sí.

Conclusió: la tecnologia potser és nova, però el repte és antic

La IA és poderosa. Però la capacitat d’una organització per adaptar-s’hi depèn de coses molt més humanes:

• com es distribueixen les funcions,

• com es reconeixen les resistències,

• com es legitimen les emocions,

• com s’acompanya la incertesa,

• com s’escolta el que el sistema intenta preservar.

La IA pot transformar processos. Però només les persones poden transformar l’organització.

Quan deixem de veure la IA com una amenaça i comencem a veure-la com una nova peça dins d’un sistema viu, el canvi deixa de ser una por i es converteix en una possibilitat.